Pressupost petit, gran pel·lícula
JoshTrank s'estrena com a director amb aquesta pel·lícula de
ciència-ficció que va arribar al número u a les taquilles dels
Estats Units el 2011. Chronicle comença presentant-nos el
protagonista, Andrew, i al seu pare alcòholic i la seva mare
malalta, gravats per una càmera que serà testimoni dels
aconteixements que marcaran la futura vida del jove i de dos dels
seus amics.
Tot
i la por inicial que vaig tenir en saber que la pel·lícula havia
estat rodada càmera en mà (encara recordo el mareig que em va venir
mentre mirava District
9...),
l'elecció d'aquest ús de la càmera és un dels seus punts
forts. L'efecte “documental” que produeix aporta una naturalitat
i veracitat que es complementa amb les bones actuacions de Matt (AlexRussell), Steve (Michael B. Jordan) i Andrew (Dane DeHaan). Aquests
tres companys d'institut, després d'una festa, troben un misteriós
cau a terra que amaga una substància que els fa desenvolupar uns
estranys poders. A partir d'aquí, veiem com els tres adolescents van
perfeccionant les seves noves habilitats fins al punt que apareixen
les primeres disputes i tot es complica.
La
idea de la història en sí potser no és la més original del món
(personal normal i corrent que adquireix poders sobrenaturals), perquè ja ho hem vist en d'altres pel·lícules de superherois com
Spiderman
o la sèrie Herois,
però sí que ofereix un punt de novetat en el seu desenvolupament.
La trama va succeint-se d'una manera lògica d'acord amb el present i
els problemes quotidians dels nois, però sense ser previsible i
mantenint la tensió. Els personatges estan molt ben dibuixats i
l'espectador s'hi pot emmirallar en moltes situacions
(l'inconsciència, les malifetes, el companyerisme, l'amor...).
La
pel·lícula, en definitiva, ens parla de la responsabilitat que
implica tenir súper poders i l'ús que se'n fa. Encara que els tres
amics tenen els mateixos poders i en un principi els utilitzen
“innocentment”, arriba un moment que el control es perd i les
conseqüències són fatals (els últims quinze minuts de metratge
són força espectaculars i trenquen amb el ritme més o menys lineal
fins al moment).
Per
acabar, i fent referència al subtítol d'aquest post, m'agradaria
destacar el fet que es poden fer bones pel·lícules sense comptar
amb un gran pressupost, tal com ha demostrat el cineasta. Quan les
idees es tenen clares i es té una bona història, els grans efectes
especials no són imprescindibles.
NOTA: 8'5
