INFIERNO BLANCO (THE GREY)

Si mai em perdo a les muntanyes d'Alaska, que sigui amb Liam Neeson

L'actor irlandès, protagonista de thrillers com Taken (Venganza) i Unkown (Sin Identidad), torna al gènere amb Infierno blanco. Aquest cop, però, el film va més enllà i ens mostra molt més que aventures i acció al més pur estil ¡Viven!.

Després que s'estavelli el seu avió en ple hivern, Ottway (Liam Neeson) i els pocs treballadors supervivents d'una empresa petrolera, queden exposats a un fred glacial al mig del no-res. Els homes, amb poques expectatives d'ésser rescatats, no només hauran d'enfrontar-se amb la fam, el fred i les ferides, sinó també a una bandada de llops que no es cansaran de perseguir-los per tal de preservar el seu territori. Els sis homes comencen llavors una fugida cap al sud liderats per Otway, que és un experimentat caçador.

Encara que puguin haver-hi algunes incongruències narratives com a que els llops tinguin aquesta mania persecutòria i sagnant cap als homes o que aquests últims en algunes ocasions puguin córrer més ràpidament que els animals, per a mi són llicències narratives (que tota pel·li d'acció/por utilitza) que aporten tensió i no treuen l'espectador fora de la trama (al menys, en el meu cas). Això sí, Infierno Blanco pot decebre a aquells que només esperin una pel·lícula plena d'escenes d'acció i aventura en un paratge hostil. Hi ha també moments de reflexió sobre la fe i les creences de la vida i la mort, d'enyorança a aquells que ens importen de debò i de lluita interna per mantenir l'esperança en circumstàncies extremes.

Neeson fa un gran paper com a Otway: imposa amb la seva presència i sabiesa i emociona evocant els seus records d'infantesa amb el seu pare i la vida amb la seva dona. La resta d'actors estan molt ben seleccionats, tot i que alguns d'ells representen personatges força arquetípics i, com a conseqüència, previsibles. Menció especial també per al treball de fotografia i banda sonora, ja que ajuden exitosament a crear una atmòsfera d'hostilitat, solitud i desesperació.

“Una vez más en la lucha... En el último combate que conoceré. Vivir y morir en este dia... Vivir y morir en este dia...”. Amb aquestes últimes paraules finalitza l'aventura, durant la qual els protagonistes han estat lluitant brutalment per la supervivència contra la natura. Tot i la duresa de la situació i els obstacles del camí, es pot sobreviure buscant en el nostre interior la força que ens donen aquells a qui estimem.

ULL!: Hi ha una última breu escena després dels crèdits :-)

NOTA: 9